4 de novembre 2021. 18h
Amb Jaume Margarit
i Oriol Vilaseca
Quin futur energètic ens espera?
Una temàtica que interpel·la les persones assistents donat que són en ple debat en l’entorn públic. Veurem com podem plantejar un futur sostenible i amb sentit a partir de dues experiències entorn l’energia.
Vols venir a espaiguasch?
Ús de mascareta obligatori.
Cal reservar plaça en aquest enllaç.
Conduït per Benet Iñigo, periodista i cap de societat a RAC1. @Benetinigo
Jaume Margarit
Consultor energètic amb 33 anys d’experiència, especialitzat en prospectiva, planificació i regulació energètica.
És possible la transició energètica a Catalunya?
Un dels elements claus en la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic és el sector energètic, responsable d’aproximadament el 80% dels gasos d’efecte hivernacle de la Unió Europea. Aquest sector ha anat donant petites passes en la reducció d’aquestes emissions però també han estat molt insuficients.
Malgrat això, sembla que finalment hi ha una voluntat política decidida a dedicar els esforços necessaris no només a reduir les emissions de GEIs del sector energètic sinó a eliminar-les totalment. Per aconseguir-ho, caldrà canviar les fonts energètiques, les tecnologies energètiques, els hàbits de consum, les infraestructures, els mercats energètics, la fiscalitat, etc. O sigui, un canvi radical, cap a un sistema energètic totalment nou, que necessitarà d’una transició ordenada i uns terminis adequats.
El Parlament de Catalunya ha establert clarament la voluntat d’avançar en aquest camí mitjançant l’aprovació del Pacte Nacional per a la Transició Energètica i de la Llei de Canvi Climàtic.
Però davant d’aquest canvi de paradigma sorgeixen dubtes: és possible fer aquesta transició a Catalunya? Quines energies haurem de fer servir en el futur? Hi ha prou recursos d’aquestes energies a Catalunya? Com haurà de canviar la demanda? Quin paper hi jugarà l’energia elèctrica? S’hauran de construir noves infraestructures elèctriques? El preu de l’energia serà més alt o més baix?
Dins les experiències sostenibles d’espaiguasch es reflexionarà sobre la transició energètica a Catalunya i ajudarem a respondre aquestes preguntes.
Oriol Vilaseca (vilasecaconsultors.com)
Dels residus al hidrogen verd i altres mitjançant el reciclatge molecular
Els reptes que se’ns plantegen per l’assoliment dels objectius mediambientals en matèria de reducció d’emissions de GEH (Gasos d’Efecte Hivernacle), han de ser enfocats des d’angles molt diversos, que passen per la mobilitat sostenible, l’Economia Circular, la descarbonització dels processos productius o la gestió dels residus, per citar-ne alguns exemples. En aquest sentit es volen trobar solucions innovadores, en la línia del que marquen les pautes europees i internacionals, per dur a terme una descarbonització dels procediments de gestió de residus actuals mitjançant una valorització material dels mateixos.
El plantejament és produir “matèries primeres” a les instal·lacions de gestió de residus implantades al territori, presentes i futures, ja sigui mitjançant l’obtenció d’hidrogen verd a partir de la hidròlisis de l’aigua o produint combustibles alternatius com ara el mateix hidrogen, el metà sintètic, o bé mitjançant la síntesis de productes d’interès industrial com ara el metanol, l’etilè o l’amoníac (entre d’altres d’una llarga llista). En aquest sentit s’han de proposar tecnologies alternatives que apostin per la innovació i el valor afegit, alhora que aportin una solució al problema de les emissions vinculades a la gestió de residus (cal recordar que els residus són responsables del 7 % de les emissions de GEH) tant pel que fa a les emissions directes com a les emissions difuses.
És per tot això, que cal implementar instal·lacions innovadores amb l’objectiu d’aconseguir emissions zero i residu zero, és vital tant per l’optimització del Cicle de Vida i la petjada de carboni de la Gestió dels Residus, com per l’obtenció de combustibles alternatius i altres productes i materials d’interès industrial lliures de carboni d’origen fòssil amb la finalitat d’evitar un desastre climàtic sense precedents.